Proposta d’ordenació a Rotterdam

Anàlisi situació actual
Anàlisi àrea

Anàlisi ciutat

Anàlisi sector

Idees força de projecte
Idees força

Esquemes, càlculs i diagrames
Esquemes, càlculs i diagrames

Plànol General d’Ordenació
Plànol General Ordenació

Seccions
seccions

seccions

Parcel·lari
Parcel·lari

Fotos maqueta
fotos maqueta

Vistes
Vistes

MEMÒRIA

1.- INTRODUCCIÓ AL SECTOR

Rotterdam és una ciutat dels Països Baixos, la segona en nombre d’habitants després d’Amsterdam. Situada a les ribes del Nieuwe Maas, és, amb prop de 600.000 habitants, la ciutat més important d’Holanda Meridional, i un dels ports més importants del món.

La superfície de Rotterdam és de 319 km2, dels quals 206 km2 són en terra ferma i la resta (113 m2), aigua, per la qual cosa, un terç de la superfície total és aigua. Per tant, amb aquesta primera aproximació a la ciutat podem extreure l’important relació que té amb l’aigua, ja que s’ha construït a través de dics i ponts.

rotterdam imatge antigaRotterdam vist des del riu Maas. Gravat de Joost van Geel, publicat juntament amb un mapa de Quack Jacob l’any 1667

L’àmbit d’actuació recau en un ampli sector del port situat a la riba dreta, a l’oest de la ciutat, entre el barri de Shiemond i el de Zuid. Es tracta, doncs, del reciclatge urbà del dic i els molls que volten les 3 dàrsenes de la banda est, un sector anomenat Vierhavens situat entre Nieuw-Mathenesse i Shiemond, i entre el riu i el barri posterior de Bospolder. La superfície total d’actuació és de 43,2 hectàrees.

La proposta recull la regeneració urbana d’una àrea actualment portuària per a transformar-ho en una àrea on es juxtaposin diferents activitats tipològiques. La present proposta pretén incidir en els següents punts:

  • organitzar la indústria existent,
  • generar 2.200 habitatges nous per a la ciutat (el que comportarà uns 7.000 habitants més) ,
  • dinamitzar una zona que actualment és residual mitjançant equipaments i zones comercials.

La posició del sector entre la ciutat residencial i la zona portuària fa que la barreja d’habitatges, d’activitats i teixit industrial que es proposa sigui l’opció més viable, proposant una edificabilitat a mig camí entre els barris veïns (2,2) i la zona industrial (0,9). A més a més, la connectivitat que ofereix aquest emplaçament (tant per aigua, com per carreteres i metro) fa que pugui arribar a ser un lloc adient per a viure.

La gran quantitat d’aigua que hi ha a present a l’emplaçament fa que hi hagi un perímetre de terra molt alt en relació amb la superfície del sector, el que comporta bones vistes i orientació. Això fa que tot el projecte pugui estar ben orientat i tingui bones vistes i relació amb l’aigua.
Per a fer aquest exercici, s’ha tingut presents en tot moment altres propostes que s’han portat a terme en altres ciutats europees i que han permès acostar les àrees portuàries a la ciutat: les reformes al sector Borneo-Sporenburg (Amsterdam) d’Adriaan Geuze y West8 i al sector de Speicherstadt (Hamburg).

2.- IDEES FORÇA DE PROJECTE

La idea força del nostre projecte es concentra, especialment, en establir dos centres principals d’activitat. Els nexes entre aquests espais i la resta d’urbanització i ciutat es produeixen mitjançant una seqüència d’espais conduits a través de relacions visuals de peces estratègicament col•locades. Aquests dos centres estan associats amb equipaments (un mercat, una escola i un Centre d’Atenció Primària), residència, comercial i oficines. Per tant, esdevenen un punt de congregació de la totalitat de les activitats tipològiques, a excepció de la indústria, que queda disposada en una sola banda com veurem més endavant.

El projecte parteix des del Dak Park, un gran parc situat entre la frontera del barri de Bolspolder i la nova urbanització. Entenem aquest parc no com una peça hermètica i de tall, sinó com un espai dinàmic que capaç de reunir part dels habitants que viuen a la zona. Des dels punts de millor connectivitat amb aquest parc surten dos passejos peatonals que et condueixen fins al punt on s’estableix un contacte amb l’aigua. Es tracta de passejos verds (que entenem com prolongacions naturals del parc) associats bàsicament a activitats residencial, comercial i d’oficines, que busquen oferir una atmosfera molt més calmada en contrast amb el bullici frenètic de la gran ciutat. Uns espais segurs en què la gent podrà conversar tranquil·lament i els nens podran jugar sense que ningú s’hagi de preocupar que prenguin mal a causa de la circulació de vehicles.

Aquests passejos per a vianants culminen amb un equipament important, un gran mercat, que esdevé un punt de referència en tota l’ordenació. La manera en què està disposat el mercat permet que les visuals transcendeixin més enllà de l’edifici i es pugui veure el mar. Per tant, és una peça que passa a ser un filtre entre la ciutat i el mar. L’essència del mercat que es proposa ens transporta ràpidament a l’actuació de Jože Plečnik al riu de Ljubliana (Eslovènia), que inclou un mercat i tres ponts sobre del riu Ljubljanica. Les seqüències narratives i esdeveniments espacials al llarg del riu formen el centre de la proposta de Plečnik per a la ciutat; totes les altres rutes creades el connecten o s’intersequen amb ell, com a l’ordenació de Rotterdam. La transformació del Ljubljanica és la base per al desenvolupament de la ciutat i és satisfactòria fins el dia d’avui.

Pel que fa a la relació que s’estableix entre les dues places (els nodes centrals del projecte), s’articulen amb un pont, on al mig hi ha una plaça elevada sobre del mar que té la intenció de ser un punt de referència ja no tan sols per als habitants de la zona, sinó per a tota la ciutat de Rotterdam. Aquesta idea permet transformar l’àrea d’aigua que queda entre els dos dics en el centre de tota l’activitat del lloc. Entenem que aquesta aigua no ha de ser entesa com un residu o límit sinó com un element més de projecte amb el qual podem jugar per a donar vitalitat al lloc.

Tromostovje 2
Tromostovje 3
Tromostovje 1
Tromostovje, Ljubljana. Arquitecte: Jože Plečnik. Construcció de 1931-1932.

Uns altres punt significatius del projecte els trobem a les puntes dels dics. Per a que no acabin sent àrees residuals, on hi ha va ningú, vam decidir col·locar uns edificis que tenen la vocació de ser singulars i molt lligats a les activitats. Tots els edificis que poblen les puntes dels dics es relacionen visualment entre ells.

3.- ORGANITZACIÓ DEL PROGRAMA

El programa s’organitza en diferents activitats tipològiques que es disposen en el territori seguint els criteris propis de centralitat i de relació amb les peces existents a la ciutat.

En primer lloc, tal i com podem veure a l’esquema de vialitat, tota la urbanització penja de la carretera principal que separa l’ordenació del Dak Park. El projecte també intenta continuar les vies existents (com la que prové del sector de Shiemond, que incorpora la diagonal) i oferir una xarxa ortogonal de les vies amb força continuïtats, per tal de fer efectives les connexions entre les diferents parts. En algun punt, s’ha d’adaptar a l’edificació existent, com és el cas del dic on hi ha l’edifici industrial a rehabilitar, que s’aprofita per incorporar la diagonal i reforçar les visuals que s’obren cap a l’espai de plaça principal.

Pel que fa a l’organització de les peces en funció del programa i les preexistències, l’àrea industrial se situa en el límit del sector de Nieuw-Mathenesse, on es disposa tota una franja d’edificis de 20 m de profunditat per a activitats industrials. Si bé actualment el sector funciona amb peces aïllades, la proposta d’ordenació contempla la seva agrupació al voltant de patis que tenen la funció d’aparcament. Una altra franja d’oficines i comerç en planta baixa fa de coixí entre la zona industrial i la residencial. També ve influenciat per un anàlisi de preexistències el centre comercial situat entre la nova urbanització i Shiemond. Aquest centre esdevé un node entre la ciutat existent i la futura.

Com podem observar en l’ordenació, la geometria dels dics passa a constituir la geometria elemental de viari i de les franges edificades de tot l’àmbit, disposades en bandes residencials. Les bandes no només es relacionen longitudinalment (per a permetre el ràpid descens cap a l’espai central), sinó transversalment, com en els dics on els carrers queden alineats per tal de poder controlar visualment la totalitat de l’àmbit. Les franges residencials situades al costat del passeig, s’obren cap a aquest i es col·loquen baixos comercials per a dinamitzar-lo. A l’altra banda, la que dóna al carrer de circulació rodada, hi ha edificis que solucionen el problema d’aparcament. Al estar tant a prop de l’aigua, seria molt costós fer soterranis. Des d’aquests edificis d’aparcament s’accedeix al pati privat del conjunt de veïns i des d’aquí, als habitatges. La franja central, que no té passeig a cap costat, es tanca sobre sí mateixa oferint espais interiors complexos per al gaudi dels veïns.

Les diferents unitats mínimes de projecte residencials es van articulant mitjançant blocs lineals (de 12 m de profunditat i longitud variable) i torres (peces de 20×20 m), que es conformen de tal manera que s’adapten a les necessitats derivades de l’orientació i de la vialitat rodada o peatonal.

Realitzat per Quirze Salichs i Carles Ruiz. Desembre de 2012, dins el marc de l’assignatura Urbanística V en el grup d’Enric Serra. 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s