Proposta d’Ordenació a Viladecans

Anàlisi situació actual

Idees de projecte

Esquemes explicatius

Planta general de Viladecans

Plànol general d’ordenació

Seccions

Passeig central verd, com a espai d’articulació de dues franges

Cantonades, punts singulars

Parcel·lari

MEMÒRIA

En el present exercici es realitza una proposta d’ordenació d’una àrea de 138.600 m2 situada al sud-oest de la Carretera de la Vila a Viladecans, que actualment està ocupada per naus industrials. Aquesta via connecta el nucli antic amb l’estació de tren i amb el mar. Amb aquesta intervenció es pretén reforçar aquest carrer tan important per a Viladecans, tant per causes històriques com pel paper que està agafant a l’actualitat. Aquest procés de vitalització ja s’ha iniciat amb diverses operacions.

Hem estructurat l’ordenació a partir d’un eix central dedicat a l’espai lliure públic. Aquest articula dues franges: una dedicada a la residència i l’altra, a la indústria, responent a les necessitats i preexistències del lloc. Partint del fet que la parcel•la ocupada per l’empresa Nederland s’ha de mantenir intacta, amb la seva nau industrial i la zona d’oficines, i que ocupa la totalitat de l’amplada de l’àmbit d’actuació, es divideix aquest eix verd en dos trams.

L’espai verd del nord de la Nederland ens serveix per a articular els equipaments (una escola i un altre edifici que comptarà amb una guarderia i un centre cívic o residència per la gent gran), situats als extrems, generant dos pols d’atracció visuals i circulatoris, que ajuden, encara més, a dotar de vida pròpia tota aquesta zona.

Es proposa una ordenació amb 1m2 de sostre / m2 de sòl destinat a la residència i 1m2 de sostre / m2 de sòl dedicat a la indústria i altres activitats, creant una mixtificació d’usos, i fent que aquests usos convisquin dins de cada mansana, el que provoca una varietat destacada de tipologies edificatòries.

La franja que fa façana amb la Carretera de la Vila és la residencial, formada a partir de blocs lineals i torres que, combinats i articulats, formen unitats mínimes que tanquen conformant un pati propi per als residents. Aquesta unitat bàsica està formada per tres blocs lineals de PB+4 o 5 (2 habitatges passants de 12 m de profunditat per replà) i una torre de PB+12 (4 habitatges per replà). Consta d’un total de 890 habitatges, que suposa uns 3000 nous habitants a Viladecans (un 4’6 % més de població). Aquesta zona residencial dialoga amb la que hi ha a l’altra banda de la Carretera de la Vila.

En canvi, la franja industrial, fent façana amb el Carrer del Noi del Sucre, dóna continuïtat a la gran zona industrial que arriba a aquest carrer des del sud-oest. En aquest cas trobem dos tipus de patró, ambdós formats de mòduls de naus de 25x12m. El primer, utilitzat entre la Nederland i el nucli històric de Viladecans, tanca amb les pròpies naus industrials un espai lliure interior on es poden realitzar les accions de càrrega i descàrrega i aparcament amb comoditat, allunyant el màxim aquest tipus d’activitat del carrer. Aquest és un patró utilitzat a diferents indrets dels Països Baixos, dels quals s’han obtingut uns resultats molt satisfactoris. El segon, en canvi, entre la Nederland i el Carrer del Ferrocarril, queda obert al carrer, però està dotat d’una zona de càrrega i descàrrega just davant les naus, sense que aquestes activitats es portin a terme a la calçada, com passa actualment en aquesta zona, el que comporta col·lapses puntuals.

Aquestes dues franges s’articulen a partir de l’eix verd central, però s’ha tingut en compte, sobretot, la relació entre les fàbriques i la zona verda. Aquesta transició s’ha fet més amable a partir d’un coixí format per edificis d’oficines i locals d’activitats variades i tallers artesanals. Aquests edificis dedicats a oficines queden repartits en tot l’àmbit, però trobem una major densitat en la franja de la Nederland al casc històric.

Pel que fa a la façana de la Carretera de la Vila, tot i que les unitats mínimes residencials es tanquen formant un pati comú interior (al qual no s’accedeix directament des de la Carretera de la Vila), es dóna en tot moment la cara al passeig gràcies a la plantes baixes comercials per tal que aquesta via tingui el pes important que ha de tenir com a passeig i com a traça principal en el pla de Viladecans. A simple vista pot semblar que la planificació proposada és monòtona i avorrida, amb clares reminiscències de l’edifici que s’ha construït en els últims anys a l’altra banda de la via, en el que la relació urbana en planta baixa entre la carretera i l’edifici és quasi inexistent. Però, analitzant en detall el present projecte es van descobrint diferents permeabilitats que fan que aquesta relació entre la carretera i la nova zona urbanitzada sigui complexa i rica en percepcions.

D’altra banda, s’han respectat els carrers ja existents dins la nostra àrea d’actuació, i no s’ha contemplat la opció d’obrir un nou carrer a la mansana on hi ha Nederland, travessant-la fins a la zona industrial de l’altre extrem. Aquesta nova via hagués servit per donar continuïtat a un carrer important que arriba perpendicularment a la Carretera de la Vila, però un cop travessada la nostra mansana, no hi hauria continuïtat més enllà, toparia amb les grans mansanes industrials de l’altra banda. De manera que aquesta via que arriba al passeig no troba una continuació, sinó una fita en forma d’equipament, l’escola, un punt fort dins la nova ordenació. Tot i així, sí que s’han habilitat zones de trànsit rodat limitat a residents dins les mansanes per a accedir als aparcaments subterranis i poder arribar a prop de les entrades als habitatges.

En aquesta nova ordenació, hi ha punts singulars que ajuden a reforçar totes les intencions. La cantonada que forma la intersecció entre la Carretera de la Vila i la C-245, per exemple, es fa veure per la seva forma (recorda a l’edifici de Luigi Moretti situat a Corso Italia, Milà) i serveix com a punt de referència, presentant tot el que hi ha darrera seu. A part, degut a que l’edifici està esglaonat, es col·loca en relació a l’edificació més baixa que ve del casc històric. Una altra cantonada singular és la de la C-245 amb el Carrer del Noi del Sucre, on es forma una plaça que recull l’arribada des del nucli antic i des de la C-245. Aquesta plaça unifica, en representació de tota la ordenació, totes les tipologies funcionals de què consta el projecte, hi ha l’arribada del passeig verd, que hi treu el cap i en un dels seus vèrtexs hi apareix un dels equipaments. Assegura la permeabilitat de contactes de la ciutat actual amb el nou creixement de Viladecans. Per últim, la cantonada entre la Carretera de la Vila i el Carrer del Ferrocarril, el punt més allunyat del centre històric, està presidida per un gran edifici d’oficines, que coincideix amb l’arribada a Viladecans al capdavall del passeig.

Realitzat per Quirze Salichs i Edmon Reynés. Maig de 2012, dins el marc de l’assignatura Urbanística IV en el grup d’Enric Serra. 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s